Poesia pendent de l'Ultra

Sota aquesta fina pluja que humiteja la sorra dels camps lliurant a l’atmosfera aquest flaire de terra mullada, un no pot més que sentir-se inspirat per publicar unes ratlles.

L’aigua flueix per les teulades i en caure esquitxada al terra és desintegra en milions de petites partíciles que inunden els carrers d’aquest element símbol de la vida.

Quan la pluja s’allunarà, el xiuxiueig dels ocells donarà pas a la sortida del sol que, tot intentant treure el cap entre el nuvols, ens donarà la seva escalfor de forma desinteressada.


I és just en aquest moment
Quan unes paraules em venen a la ment:

VISCA EL CENT PER CENT
I VISCA EL SEU PRESIDENT





Em calo les ulleres,
fico petroli al quinqué
i escolteu noies solteres
la història que us contaré:
N'era un vell que no trempava
i la llet de la cigala no li rajava
com haguera vulgut ell.
Sa muller, jove encara,
de cardar se'n haguera fet un tip,
pero necesitaba per sa figa
un cigalot de pam i mig...


Poesia extreta del diccionari Lleidatà-Català:
www.tremendos.net/lodiccionari.htm