PASSANT PÀGINA

Llegint les últimes publicacions al Blog un no pot evitar entristir-se una mica. Semblem enfonsats.
La gent expresa els seus sentiments. Tothom és honest i diu el que pensa.
He de confessar que fins i tot en algun moment m’he arribat a emocionar.
I és això precisament el que a mí em fa seguir lluitant per evitar que això s’acabi.

Tots estem molt agraïts a aquells que de manera desinteresada heu dedicat el vostre temps al 100x100 inclús posant en risc qüestions familiars o personals.
Des del meu punt de vista tot i que tots els integrants del 100x100 són iguals d’importants, els fonaments d’aquest formidable grup es basen en l’esforç de tres pilars bàsics que son l’Andreu, l’Alex i el Federeic (com a cap visible dels radicals). Per un costat us dono les gràcies a tots tres i per un altre us demano disculpes per haber permés que el fet de defensar-nos us hagi perjudicat a nivell personal.

Però ara és quan hem de demostrar que som més bona gent i que tenim més seny que d’altres.

Jo em considero el més radical de tots en el tema del camp de futbol i estaria disposat a anar cada divendres al camp amb o sense permís.
No obstant crec que no val la pena seguir pel camí de la confrontació ja que això només fa que debilitar-nos com a grup. I amb això no vull dir que hagi abandonat la convicció de que el divendres el camp ha de ser per a nosaltres, sinó que prefereixo perdre el camp abans que veure com alguns dels meus companys tenen problemes personals derivats de la meva voluntat de lluitar pel camp.

A mi no m’importa anar al pabelló. Si fos necessari jugaria sobre un camp de pedres.
El que realment importa no és “ON” es juga sino “QUI” juga.

I que ningú pensi que no ha fet prou bé el seu paper dins el grup. Tot el que heu fet o dit té tot el meu respecte i admiració. Ben al contrari del que sento envers a algun dirigent del nostre ajuntament la paraula del qual sembla no tenir cap valor.

Crec que ara és el moment de passar pàgina, de seguir endavant amb lo nostre. Volem alegria.
I una manera de deixar enrera aquest tema és tornant a allò que ens agrada.

És una molt bona idea el fer un partit un diumenge al matí i a continuació fer un dinar de germanor.

Així doncs, jo PASSO PÀGINA.
D’aquesta manera, voldria posar un nou tema de conversa sobre la taula que tot i no ser tant atractiu com el tema del “PLANTER”, també pot tenir cert interés:
Estimats companys del 100x100: Desprès de posar en comú les bases de dades amb amb el FBI i la KGB relatives als individuos més perillosos del planeta, el departament d’inteligencia del 100x100 ha pogut identificat a l’ULTRA.
Ara ja sabem qui és aquest Pocavergonya, Covard, Cabró, i altres adjectius que prefereixo obviar:
Si, l’ultra és:
.
.
.
.
.
és:
.
.
.
.
.
Soc jo, o millor dit, era Jo fins que l'Enric al no poder descobrir-me hem va deconectar.
(Com que darrerament tothom s’està sincerant en el blog jo també ho faig. Sento haber sembrat dubtes sobre la possible identitat de l’ultra fent caure les sospites sobre alguns de vosaltres, però havia d’intentar evitar ser descobert.)

Espero que no seguiu els consells del Manol·lo i el divendres no hi hagi de menú ULTRA a la brasa.