COMVERSES A MITJA NIT.

El ja famos mas de l'augenio ahir va tenir un altra vetllada conmemorable, no es pas d'estranya¡¡¡¡¡i per no perdre el costum ni les bones maneres...... ahir va torna a sorti lo tema,no lo del ultim dia de "brokemback mountain"ja que ja nhi a prou de mariconades,quan es diu lo tema es lo tema i no cal pas dir quin es, crec.
Va sorgi d'inprevist,quan un comentariet de no res entre dos personatges dient:
PERSONATGE 1 -que noi a tu ja et toca?
PERSONATGE 2 - ves una miqueta.
1 - HOSTIA PROU POTS NOI ¡¡¡¡¡¡
2 - aixo meu es no res,avui sense na mes lluny un ma dit que ell tots els dies li toca i que fins i tot ja ho te avorrit.

Un altre personatge que estave veient tranquilament i amb una cara extranyada sorpres del que havia dit aquell va pregunta:
Ma senblat sentir que ho a avorrit?
Personatgue 2 - Si,SI aixo e dit.
Els altres varen fer unes rialletes....... pero no crec pas que sigui de riure.

Despres d'haver passat una estoneta i de l'ensurt que va ocasionar la conversa,a la
taula, va sorti unes reflecsions que crec que tots hauriem d'opinar.

Creieu que es posible que algu....... avorreixi...... un bon entrecot?

Creieu que aquet tipo de gent es privilegiade o, d'un altre mon?

I per ultim aixo d'aquet divendres no es pas un cas sorprenent ni estrany als sopars del cent per cent,ja que daltres fent memoria es menjavent els ternascos de dos en dos.
Be aixo em sembla que es per escriure el llibre anomenat"COMVERSES A MITJA NIT"

Brokenback Mountain

Estimats companys,

Alguna cosa està canviant.

Sgurament ho deu fer el fred, però comença a ser una mica perillós voltar pel mas de l’Augenio a altes hores de la nit.

Sense anar més lluny, aquest passat divendres, de manera accidental és clar, vaig poder escoltar una conversa que, per evitar malentesos, repeteixo textualment:

Personatge 1: “Menja tranquil home que ningú mos aspeny”.
Personatge 2: “Vai amb presa per acabar aviat i poder gaudir així més estona de la teva companyia”
Personatge 1: “Això que has dit ha sonat una mica raro no?”
Personatge 2: “Sona tal i com ho sento! Tu sempre te’n vas molt aviat i llavors jo me sento molt sol”
Personatge 3: (una mica gelós) “Yo porto mol temps treballant amb un objectiu i ara tu (referit-se al personatge 2) vols recollir els fruits del meu asforç?
…
…
… i fins aquí puc escriure!

No sé, ara feia unes quantes setmanes que no pujava a sopar i veig que la cosa ha canviat una mica.
Només va faltar l’expectacle final!

Crec que estaré dies a tornar! Allí hi ha molt perill i molta falta de carinyo!