per al xivato

Aquest es un missatge per al “corre ve y dile” i imprimidor de les opinions del nostre blog, esperant amb premura que corri a fer-li arribar al “Sr” regidor d’esports d’aquesta nostra localitat en la que els membres del cent per cent paguem els nostres impostos. Fins ara encara em queies be, però desprès de la teva reunió has quedat ben retratat, que sàpigues que farem arribar una queixa conjunta al alcalde. No pots tractar un grup de mes de vint persones (per que encara que ell ho posi en dubte ho som, i millors que ell donades les circumstancies), com si fóssim un no res. Has de recordar el teu càrrec (No el de “directiu” de club de futbol, sinó l’altre) i pensar que en aquest grup, probablement hi hagi gent que et va votar i, en conseqüència quant un es reuneix, en teoria, com a càrrec electe, ho fa en representació del ajuntament. (ho explico així de clar per que m’entenguis) i no, com a “directiu” fanàtic del futbol. El diàleg es basa en que dues parts exposen, i desprès intenten arribar a um acord. No en que una imposa i decideix, sense res a negociar. De aquesta situació se n’ha fet un gra massa i de vegades sembla com si nosaltres fóssim els culpables de la mala gestió del futbol (per cert , sembla que al seu president no l’hi a servit de gaire fer un curset per a “directius”). Nosaltres no volem la guerra encara que els hi costi de creure, nomes som un grup d’amics cada vegada mes units que l’únic que ens mou es el passar-nos-ho be, I vosaltres cada vegada esteu mes sols, poc a poc se us retiren els ajuts i cada cop s’han de ficar mes cales de la butxaca. No se com definir la vostra postura, gelosia pot ser? No ho se, paro nosaltres ara i donades les circumstancies sols ens queda que esperar. Esperar que us canseu de posar cales, esperar que us canseu de perdre i esperar d’una vegada que ens deixeu tranquils. No voler compartir mig camp denota la vostra ràbia continguda, Així com fer un sopar cada 15 dies per justificar la presencia dels jugadors. I pera acabar sol hem queda una cosa per dir LLARGA VIDA AL CENT PER CENT, i per al futbol …… que cadascun aguanti la seva creu. Salut i força.