Esperits volubles

Aquesta nit els sospitosos habituals determinaran si la culerada encara té dret a somiar en un viatge est enllà. Un cop més la situacio és dramàtica: amb el paradis a la vista encara podem caure estrepitosament -els nois son capaços d'això i més-, fer un matx meritori i acabar perdent per la minima -toujours les astres-, o fer nos oblidar en una nit el calvari de la segona volta de la lliga i tots els cercles virtuosos.

Tenim la ventatja de que aquesta nit seran els millors els que estaran sobre el camp. No trobarem a faltar astres que fa setmanes que han decidit marxar sense dir adéu, que han decidit no retornar en forma de sacrifici i humilitat la veneracio que els afeccionats li han donat amb escreix. Ja fa setmanes que hem enterrat el cicle i s'ha de fer jugar el que hi ha. Creu algu que avui serà el partit de Ezquerro, Gudjohnsen, Edmilson o fins i tot Henry? (Per cert, aqui a França no acaben d'entendre per que no juga Henry de titular fixe mentres nosaltres no entenem del que se n'ha fet d'aquell jugador tan elegant i efectiu...)

Avui és el dia de que els nostres es retrobin amb el que son al camp com a filosofia de futbol i triomfar honestament amb el toc, la velocitat i la creacio. A ningu li faria nosa que es guanyés disfressats de Chelsea pero crec que si tenim rao amb l'idea de que el futbol es sublima amb la creativitat i la xispa una victoria aixi hauria de ser possible.

En fi, espero no patir aquesta nit -ilusòriament- i que per un parell de partits que li queden al cercle virtuos els disfrutem i puguin endur-se a casa la copa. Una ocasio més per a que els esperits volubles de la culerada facin el seu periple des del cel fins a l'infern i tornada. Els culés tenim l'ànim futboler muntat al Dragon Khan

Molts records des de l'Alsàcia.

PD: Aquest coi de teclat francés no te els accents aguts enlloc aixi que si en trobeu a faltar algun disculpeu-me.