GASOLINA A LES VENES

Mai havia viscut una experiència igual.
Erem a Pla de Sant Tirs i no anaem a caçar volets!
Fotie un fred que pelae: Les mans i els peus gelats.

Peró al 100x100 som homes per damunt de tot i evidentment no mos va acollonir una mica de fred. Encara que sembles imposible en els temps que ens toca sobreviure al 100x100, s’havia organitzat un acte del 100x100 sense dones ni canalla!

Bueno al grà:
La primera tanda ere de tanteig, per astudiar el circuit.
Alguns només amb el tanteig ja ni van tindre prou.
Els atres, poc a poc vam anar agafant confiança (crasso error) i la cosa cambia:
Ya a la 3ª manga, quan t'ho jugues tot, l’adrenalina comença a enfilar-se i es llavors quan una sour freda comença a sorgir de tots els poros del cos. El cap et diu aixeca el peu! Però el cor Apreta!

I es ben sabut que els del 100x100 ens guiem més per cor que no pel cap.

Va passant el temps i el que en un principi sembla una brometa, es va tornant “PIQUES A MUERTE” i clar, la cosa només pot acabar com va acabar.
Tots presumiem de tenir nervis d’acer al volant, però quan tacalenten una mica massa el morro…
Ho hem de repetir. Vui la revancha ya! A la proxima prometo pujar al podi! el trofeu bé que s'ho val!