No deixem morir el Blog: Cal Publicar (II)

Estimats companys del 100x100
Donada la baixa participació que està tenint aquest Blog (escriuen pocs i la meitat sense identificar-se) em sumo a la proposta de l’Alex en que diu que tots hauríem de publicar.
Jo per donar exemple, aquesta setmana tinc l’intenció d’escriure alguna cosa cada dia.

Avui dilluns, vull agrair públicament a l’Albert l’excel·lent cassola amb la qual ens va deleitar el passat divendres (i també al Dr. Catalino per haver-lo convençut per fer-la).

Crec que hauríem de fer cassoles més sovint per dos motius:
1) El cost final és el mateix que quan fem pa amb tomàquet i les diferencies gustatives per paladars refinats com els nostres son abismals.
2) El dissabte següent quedo com un senyor fent de cuiner: sense anar més lluny aquest dissabte havia d’anar a Lleida a comprar-li roba a la canalla però com que hi havia una mica de son, li vaig dir a la Montse que anés ella a comprar que jo ja li prepararia el dinar. Així, vaig poder dormir tranquil tot el matí i quan va arribar la Montse, ja li havia preparat una cassoleta de Mar i Muntanya bonííííííííííííííííííííííííííssima.

P.D. Enric a veure si vens algun divendres i alliçones a aquells que diuen no poder publicar: Es trits que no publiqui ningú però encara es més trist que es vulgui publicar i no es pugui.
I el més trist de tot és que els creadors del Blog no hi participeu.

Bé deixem-nos de tristeses.
Que passeu un bon dia i fins demà!

Visca el 100x100